Distorsió D'Una Cara
Latents dins els signes
Mentons irreceptius
Es fonen els telèfons i dins queda el que et volia dir
Melodrames infantils on qui plora no és el cosí
Em tanco dins un pis
El terra és fred i llis
Una llar ho és tot, o no? Voldria jugar un pols
Coincidències a destemps, inclòs el meu passatemps
Mires al teu capdevall, sents que apreta el cordó umbilical
Intensa claror abstracte, insuficient viratge, et sents cansada
Compliràs les promeses i m’estimaràs sempre
Tremolen els coixins
M’aixeco insubmís
La fervor és dins l’olla, que dolç ha estat viure amb tu
A punt per sentir-me fort ens agafem de la mà
