Diuen
Diuen que el que és bell no dura,
diuen que la llesca caurà pel mal costat. Diuen que sóc egoista,
diuen que si marxo ningú m’estimarà.
Però sóc jo la perdedora
i en un carrer plujós m’adono que ja és hora.
Diuen que ja és tard,
però diuen tantes coses que m’és igual.
I diuen que no es pot dir no,
però diuen tantes coses que no em fa por.
I jo vaig pel meu camí. I jo vaig pel meu camí. I jo vaig pel meu camí. I jo vaig pel meu camí.
Diuen que el que és bell no dura,
diuen que la llesca caurà pel mal costat. Diuen que el món és difícil,
diuen que la vida és un anar tirant.
Però sóc jo la perdedora
i en un carrer plujós m’adono que ja és hora. Diuen que ja és tard,
però diuen tantes coses que m’és igual.
I diuen que no es pot dir no,
però diuen tantes coses que no em fa por.
I jo vaig pel meu camí. I jo vaig pel meu camí. I jo vaig pel meu camí. I jo vaig pel meu camí
Diuen que ja és tard,
però diuen tantes coses que m’és igual.
I diuen que no es pot dir no,
però diuen tantes coses que no em fa por.
I jo vaig pel meu camí. I jo vaig pel meu camí. I jo vaig pel meu camí. I jo vaig pel meu camí.
