Diumenge

Eduard Gener

Ve amb la vestidura ben rascada
sempre m’ha semblat un bon misteri.
L’alcalde ha sortit a dir
que diumenge du la llum, per fi,
a ciutat, per a tu i per a mi.

Ve amb unes molt brutes maneres
d’home de ciutat que ens pren les nòvies:
Americana i sabates de
color coco i aquell posat tan seu de
bitllet en mà i cent volant.

I així és com ve diumenge, la manera de.
Tan perfecte i tan com sempre, la manera de.
Una mà a la cintura i la manera de.
Just me and my baby, la manera de.

Els nanos fan la ronda a l’entrada,
pregunten on coi era ahir al vespre.
“No tinc temps per dissabte nit”,
mentre apuro la cigarreta, els dic.
I tu rius, usurera de mi.

Que arribi ja diumenge i la manera de.
Tan perfecte i tan com sempre, la manera de.
Passejant pel centre, la manera de.
Just me and my baby i la manera de.

Coneix-me un diumenge,
convida’m a un cafè.
Déu sap la factura que li devem deure
de tanta llum de lloguer.
Dilluns sóc una bèstia,
diumenge un home de bé
amb la seva millor muda
i la sort al moneder,
a la manera de diumenge.

Que arribi ja diumenge,
i la manera de.