Diumenge al matí
És diumenge al dematí
en una petita plaça al casc antic.
Restes de vòmits i de sang;
dues dones descansen en un banc,
i un vell gitano dorm
dins d'un cotxe rovellat.
Una càmera filmant.
Una noia, a qui tot l'està matant,
surt, i em posa sobre avís,
gràcilment, i escup sobre el pedrís.
La misèria llueix,
duu el seu millor vestit,
diumenge al matí.
És diumenge al dematí
i el sol sembla que també surt aquí.
El riu passa indiferent
per aquells que tenen els ulls transparents.
I com hi ha reis servils,
hi ha vagabunds d'esperit altaner.
Al barri dels estrangers
es mor tot un segle a la llar dels inferns
al carrer Maledicció,
al districte de la desesperació.
I un gos anònim dorm,
i jo faig volar un colom,
diumenge al matí.
Autor(es): Xavier Baró
