Dolça i trista
Resten mil papers per cobrir el got, on varem viure.
La mitat son teus, tacats pel cafè pres en escriure'ls.
Tracte de trobar cada sensació que m'estripe el cor, una de Quique
(Gonzàlez).
I a l'habitació fuig desesperat quan l'olor al teu bell cos respire.
Hui m'he despertat en mig d'aquell bosc on ens perdíem.
He vist el gravat que em vas dedicar als tres mil dies.
I recórrec cada lloc que amb tu vaig descobrir,
el record manté fresques les vides.
Assumint que ja no estàs no he parat de plorar,
escoltant el sospir que tenies.
Observe pensant el nostre retrat penjat on sempre.
La gerra de flors, els llibres usats, les teues cremes.
Tot està al seu lloc com hauria de ser
però al dormir sol dolen les penes.
Creu-me que done el que tinc si puc recuperar,
Un instant per dir-te com t'estime.
Maleïda aquella nit que el son et va emportar
mentre cap a casa conduïes.
