Dolç cavaller

Bikimel

Dolç cavaller
vós em porti al camí de les flors,
les mans ferides
per terra i plenes de fang.
És tard i el camí es fa fosc,
cansada hi busco repòs.
Tant de temps esperant…,
i l'univers s'ha aturat en instant…

Cap al nord, nord, nord,
cavalcant, nord lluny d'aquí;
on ferides fan claror;
allà on mor l'horitzó,
i començar.

El riu glaçat
ens durà de dret cap al llac.
Lluny d'aquí,
flors verdes regnaran el jardí.

Vagant de terres estranyes,
porteu-me a aquest bell paradís,
les mans ferides
i al meu el cor no hi resta sentit.

Cap al nord, nord, nord,
cap al nord, nord, lluny d'aquí;
on ferides fan claror,
allà on mor l'horitzó,
i començar.

Vola, vola un ocell; acaricia vostra pell.
Vola, vola el meu destí de les mans.
Cap al nord, nord, nord; cap al sud, sud, sud,
hi ha el camí de les flors i un jardí…
I un balcó tot tort, i un balcó!
Allà on mor l'horitzó,
...començar.