Dolores

Solé

M’he trobat recordant quan tenia cap a 40 anys
Tot un món per davant, però ja em veia massa gran

I tant lluny que tenia la mort…
I tant gran que era la meva sort…
si pogués em fotria un calbot
Dolores

Te’n recordes del cel des del pati del primer pis?
i al Raval, Sant Joan, les revetlles amb els amics

i el Remei amb el sol de tardor
i els estius sota l’aigua i el foc
cent mil nits en el Centru tots dos
Dolores

Jo era un noi ben parit, ben parit però mal acabat
amb la por sempre al meu costat
sense més raons
que tocar els collons

Finalment ha passat: ja som vells arrugats de pell
d'aquell temps només queden quatre imatges en el cervell

Si pogués tornar a viure aquells anys
sense tantes històries al cap
obrir els ulls i gaudir del que tinc
aquest cop no dubtaria pas
et faria cas
Dolores