Dona
El mirall d’un somni s’ha trencat,
només sóc bocins d’un cos robat.
Era el primer amor, una il·lusió,
un silenci mort,
un món que encara no puc oblidar.
T’adorms cada dia el meu costat,
crides damunt del meu cos tan brut.
Sóc un animal que lligues entre la foscor.
M’he quedat sola al mig del meu palau.
Les mans em tremolen però no ho saps
i el meu cor s’apaga sota el llit,
no sé si em diu llença't
o que calli un altre cop,
que tanqui els ulls
per tornar a començar.
Quan la sang et raja per les mans,
quan no saps què dir ni pots plorar,
busques un poema
i recitar tot el que saps,
i et fa mal no saber escriure cançons.
No trobo la llum que has apagat,
no sento el dolor, potser demà...
Només vull somriure
i viure amb el que m’has deixat.
Sóc una dona, no un mirall trencat.
Autor(es): Trenkaband
