Dóna el pa i la sal
Mentre que la Missa deia
se sent repic de tambors,
és una '"tamborinada
que eixorda les oracions.
Això no hi ha qui ho, deturi:
repiquen vells i minyons,
pels conreus, per les teulades,
barbacanes i turons.
"Busquem una vida nova
anem a un país millor.
Tothom qui vulgui seguir-nos
prengui timbal i cançó.”
N’hi havia un que donant-se cops de
cap a la muralla, cridava: “Jo no, jo no
vull
pas anar-me’n, jo em quedo ! Plegueu de repicar el timbal”. I
el van
veure com
travessava a corre-cuita el
portal de, la ciutat i es fonia en el bosc.
No va tornar
mai més. Un pobre home
que mai no havia posseït res sinó un
jaç . de palla
per maldormir a la nit,
encengué la palla i corria fora vila repicant: “Tot és
nostre, tot és meu!”
"Busquem una vida nova
anem a un país millor.
Tothom qui vulgui seguir-nos
prengui timbal i cançó.”
Autor(es): Joan Soler Amigó,Els Sapastres
