
Dóna'm l'alegria d'anar a dormir trist
Ens enamorem tots
d'històries que ningú no entén,
per després perdre'ns en l'oblit del temps.
I quan perdem la por
ens en vénen ganes de nou
i bevem d'ampolles d'amor que mai seran plenes!
Que difícil que és
robar a aquell qui no té res,
com difícil és escombrar un terreny erm.
I quan torna la por
et veig la cara de nou
i m'adono que en tu comença i acaba el meu món!
I dóna'm l'alegria d'anar a dormir trist
i acarona'm fins l'alba vull perdre els sentits.
i no em guardis cap rosa que em punxi amb espines els dits,
vull créixer amb tu al meu costat però no vull envellir.
I encara no sé
per què ens entestem a saber
què guarda el fons d'un cor aliè?
Si de tants sentiments
després no en sabem pas fer res
i plorem nit rere nit perquè no es tornin condemna!
I amb el temps que hem passat
intentant descobrir la veritat
de per què no sabem oblidar
hauríem tingut el temps de donar la volta corrent
a un món que no sap pas què fer-ne de tantes mentides!
I dóna'm l'alegria d'anar a dormir trist
i acarona'm fins l'alba vull perdre els sentits.
i no em guardis cap rosa que em punxi amb espines els dits,
vull créixer amb tu al meu costat però no vull envellir.
I no vulguis comprar la meva ànima amb pena que amb plata no visc
i no vulguis fer fora les bruixes que encisen les nits
i no vulguis saber les penes de merda que guardo aquí dins
que existeixen tan bon punt tu deixes d'existir.
Autor(es): Jo, Jet