Dóna'm sort
Ara que veig el mar
no recordo mai haver-lo mirat
penso que potser sé
com entendre'l o com ser com ell
però no veig com em veu,
com em sent o com desapareix
potser mai no sabré on anar a buscar...
Dóna'm sort,
dóna'm fe,
dóna'm forces per poder buscar
una llum
que fa temps
va ser escrita en un full de paper.
He agafat per provar
una barca i m'he endinsat al mar
i he vist com sols el vent
pot canviar una vida en un instant.
No respon cap corrent
a cap ordre que no provoqui ell
potser mai no sabré on anar a buscar...
Per molt que provi d'imaginar-me com ets
o com trobar-te... no puc...
Autor(es): David Rosell
