Dona peix
Qualsevol nit vaig trobar-te,
brillaves com saturn als cels d’hivern.
Del teu pit, filets d’estima,
guspires i espurnes als teus ulls.
Paraules precioses dels teus llavis,
paradisos privats per als oïts,
cullerada de mel a qui estimaves
i llima verda per als dolents.
Només vore’t vaig estimar-te,
ballaves amb els ulls tancats movent el vent.
Les teues cames, posidònia,
els teus braços, tocant el cel obert.
Dona amb pell d’escama de peix,
ballant esvelta sota la lluna.
Dels teus ulls, la mar salada,
ofegada a la peixera dels volers.
Tocar-te és com anar a la lluna,
és sentir-ne ben a dintre l’univers,
aborronar-se llepant cada racó, de coll a peus,
enredrant els meus dits pels teus cabells.
T’imagine caminant per la platja,
enfonsant a la sorra els teus ditets,
remullant el teu cos de sirena,
a la vora, jugant amb els peixets.
Mil i una vides vull amb tu!
Prop o lluny, no ens podrà l’enyorança.
Tot i la immensitat dels oceans,
sempre nedarem al mateix mar.
Dona amb pell d’escama de peix,
ballant esvelta sota la lluna.
Dels teus ulls, la mar salada,
ofegada a la peixera dels volers.
