Don Joan
La seva medul·la és obscura
i el seu arrop fosforescent.
Dins la tenebra, fosc de vent,
palpa la llum a la ventura.
I tota carn és claror dura
on es clivella el seu turment;
escriu estrofes de sement
en murs de sang que transfigura.
La vida viu extasiada,
i ell, amb el glavi impietós
d'arcàngel foll, cerca redós
- amb aleteig de carn alçada -
per un blau verd anguniós,
al Paradís sense arribada!
Autor(es): Josep Palau i Fabre,Ignasi Roda
