Don Lluïso
Me n'han dada penitència
tres dies del mar passar,
com n'anava prou de pressa,
amb tres hores el vaig passar,
amb tres hores el vaig passar.
Me'n vaig a casa de la meu tia,
la tia de Montalvà;
amb un peu tustí la porta:
-"Hola, hola, aquí qui hi ha?"
-"Don Lluís, Senyora tia,
Don Lluís de Montalvà.
No em diriu, la meu tia,
la meva mare què en fa?"
-"La teva mare, Lluïso,
soterrada n'és temps ha."
-"No em diriu, la meu tia,
el meu pare quina en fa?"
-"El teu pare ,Lluïso,
pres dels moros,n'és temps ha."
-"No em diriu, la meu tia,
la meva esposa què en fa?"
-"La teva esposa, Lluïso,
s'hi és tornada a casar."
-"No em diriu, la meu tia,
an a qin carrer s'està?"
-"Al carrer d'Argenteria,
al portal més prop del mar."
-"Ai, baixeu-m'hi la guitarra,
la cançó li a tocar.
Aniré tocant cantando,
a veure si em coneixerà."
I al primer toc de guitarra
don Joan se despertà:
-"Desperta't, Donya Maria,
sentiràs un bell cantar.
Jo no sé si és cant d'àngels
o els peixos dintre la mar."
-"Ai, això no és cant d'àngels,
ni els peixos dintre la mar,
això són les amors primeres,
no es poden desolvidar."
-"Si són les amors primeres,
prompte aniré a matar!"
-"Si tu mates Don Lluïso,
amb mi hauràs de començar!"
No en passà l'espai d'una hora,
donya Maria finà.
No en passà l'espai d'una altra ,
Don Lluïso mort està.
