Dos passavolants
Dos passavolants que es miren dins els ulls uns breus instants
i pensen si el destí encendrà l'amor abans que es faci clar
vas somriure'm com si ja sabessis que ni cal un nom per al després
i sense dir-me res em vas donar la mà.
Dos passavolants tan solitaris com són dos passavolants
fins que una boca que era closa no es desclou
i de sobte es mou tot el que semblava mort al pit i et sent girar la sort
i res és com abans com aquella nit quan dúiem a les mans tot el neguit
i tots els vells instants com dos passavolants.
Tot el que semblava mort al pit i et sent girar la sort
i vas somriure'm com si ja sabessis que no cal un nom per al després
i ja mai més vam ser com dos passavolants.
Autor(es): Charles Singleton/ Eddie Snyder/ Bert Kaempfert
