Dos perfils a contrallum
Tot passant pel teu carrer
l'altra nit,
en mirar cap al balcó
vaig fer un crit:
Clarament s'hi veien dos
perfils a contrallum.
Oh! Quin neguit
de cop em va agafar!
Els perfils es veien junts,
a tocar:
Tot mirant des del carrer,
vaig pensar:
"Per què no haig de ser un dels dos
perfils a contrallum!"
I em van pujar
les llàgrimes als ulls.
Ah, ah, ah...
Vaig trucar, engelosit,
tot cridant:
"Prepareu-vos, si no obriu
a l'instant!".
Però no eres cap dels dos
perfils a contrallum.
Quin disbarat!
De pis m'havia errat!
Fins al teu vaig pujar, doncs,
tot seguit
i quan sola et vaig trobar
jo que et dic:
"Des d'avui hem de ser dos
perfils a contrallum.
Per sempre, dos,
perfils a contrallum!
Autor(es): Bob Crewe,Frank Slay
