Dos punts encesos
Dom’ la mà
abraça’m un cop més,
ja se’ns fa de dia.
Un petó
encén per últim cop
la mirada trista.
Mai no t’oblidaré plorar,
tot un riu no es pot abraçar.
Tu i jo junts
a sota l’univers
som dos punts encesos.
Sol naixent,
allau entre les mans,
dos ocells sospesos.
Mai no t’oblidaré plorar,
tot un riu no es pot abraçar.
Tu i jo junts
a sota l’univers
som dos punts encesos.
Un instant
on viure sempre més
tu i jo junts.
Autor(es): Guillem Ramisa
