Dos germans i un estrany

Jorcx

Cau la nit a la ciutat
Pels carrers només volten els gats
Al bar s'apleguen amb gots mig buits
Els perdedors nats i cors decebuts

Dos germans i un estrany entren a escena
Arrossegant la vida dins d'una maleta
Un altre jornada en un lloc diferent
Però tots els llocs per ells semblen el mateix

Homes grisos amb ulleres fosques
Cares llargues i veus rancoroses
Passaports falsos i bitllets del grans
Res que no coneguin els dos germans
I un estrany

Dos germans i un estrany
Paraules fredes com la seva sang
Dos germans i un estrany
Ungles gastades i anells de diamants

La cambrera es descorda un botó més de la brusa
No vol tornar sola entre el fred i la pluja
Però els nostres homes no poden distreure's
Qualsevol detall els podria fer perdre

Quan de sobte a fora, el xiscle d'uns frens
Mirades confuses i un silenci intens
Sospirs, batecs, i la llum tremolant
I en la boira s'esvaeixen els dos germans
I un estrany

Dos germans i un estrany
El seus cops deixen un regust amarg
Dos germans i un estrany
La seva ombra és un llarg interrogant
Dos germans i un estrany

Quan els tres surtin per la porta
Aquella ciutat per ells serà morta