Drapaire

Enric Barbat

que el món és i serà una porqueria jo ja ho se
en el 409 i en el 2000 també
que sempre hi ha hagut lladres, maquiavèl·lics i amargats
desastres i estafats i algún home de be
però que el segle XX es la disbauxa, ja no cal negar-ho
doncs no fa cap falta
vivim tots barrejats com una sopa
i com una tropa tots uniformats
avui ja no és cap problema ser recta o ser traïdor
ignorant, savi, lladre, generós o estafador
tot és igual, res és millor, tan és un burro com un professor
i si un viu en l'impostura o roba per ambició
tan li fot que sigui metge, pixa-reixes, rei de bastos
caradura o polissó
és falta de respecte, és un insult a la raó
qualsevol és un mec, qualsevol un senyor
mesclat amb Stravinsky va Sant Jordi i la Cocó
Capone i Napoleó, Carnera i Sant Martí
exactament igual que en la botiga fosca d'un drapaire
s'ha barrejat la vida
i ferida com ocell panxa enlaire
veus plorar una Bíblia sobre un mostrador
segle XX de paperassa, problemàtic i orellut
el qui no plora no mama, i el qui no roba és que és curt
tira endavant, sense mirar
que a la caldera anirem a parar
si és igual el que treballa nit i dia com un bou
que el que viu de tots els altres
que el que mata, que el que cura
o aquell que t'afaita el sou