Drapaire del temps

Enric Barbat

jo m'he fet gran, tu t'has fet gran
ara que el temps s'engruna als dits
el malgastat gris temps d'abans
de quan tu i jo érem petits
i anem covant la soledat
que ara em d'aprendre a estimar
els passos que no tornaran
a fer soroll al caminar

passa l'aire, passa el vent
passa el drapaire del temps

i a l'ombra del antics records
poc a poc hi van florint
fulles negres com la mort
que ja al néixer portem a dins
i tota tu, també tot jo
som els mateixos d'abans
i malgrat tot, és diferent
serà que han passat els anys

passa l'aire, passa el vent
passa el drapaire del temps

i com caduca pell de serp
despenjada sota el sol
les arenes del desert
llàgrimes del desconsol
i en el silenci enlluernat
vanitat i desenganys
tots els somnis que hem cremat
al mercat dels desencants

passa l'aire, passa el vent
passa el drapaire del temps

però voler encara un altre cop
sentir el gust amarg de sal
l'escalfor d'aquest teu cos
veure el mar si encara és blau
i sentir com crema el cor
aigua avall se l'endú el riu
sense ancla, sense port
per morir encara mig viu

passa l'aire, passa el vent
passa el drapaire del temps