Dualitat
Cada cop que ens trobem, ens creuem en l’aire i caiguem,
i oblidem que als dos ens porta la corrent.
Com si fórem ocells en espirals d’aire calent.
Qui segueix a qui?
Cada cop que creguem que hem desafiat totes les lleis,
a la força aprenem que en voler està el poder.
Manantial d’inquietuds, enigma als ulls del futur,
que es el que ens queda ser?
Serem proves o elements circumstancials,
brúixola que no para de girar.
Serem orgasmes o serem el punt final
Serem la perfecta dualitat.
Es difícil deixar els peus a terra,
tant de bo poguera ser part de tu.
Però no hi ha manera d’escoltar-te,
hi ha massa soroll.
I es que no trobe la forma d’inventar-te un nou jo.
Serem proves o elements circumstancials,
brúixola que no para de girar.
Serem orgasmes o serem el punt final
Serem la perfecta dualitat.
Autor(es): Meteor
