Dues cames

Eduard Gener

Dues cames sense fi
són una autopista sexy
i han entrat dins la meva vida.
Com un tren d’alta velocitat
posen el peu a la porta,
perquè hi entri l’alegria.

Duen el triangle secret,
el lloc sagrat del meu desig inquiet,
la meva central elèctrica.
Caminen una mica així,
entre dona de ciutat i dona de camp,
i divertides xiulen.

Fem-ho.
No veus que bé em poso quan em mires?
Amb aquest ulls
tristos com el sol,
ah, quan em miren.

Què passa si us dic que sí?
Que crec que Nefertiti va tenir,
Nefertiti va tenir aquestes cames.
Morenes, s’hi reflexa el sol
damunt la sorra i et regalen la vida
al mirar-les. I diuen:

Fem-ho.
No veus que bé em poso quan em mires?
Amb aquest ulls
tristos com el sol,
ah, quan em miren.

Tenen la mirada pietosa
de la verge Maria, misericordiosa.
Massa cops les perdo i tot m’ho perdonen,
però sé on trobar-les...
Assegudes en aquell banc,
una mica tristes, diuen:

Fem-ho.
No veus que bé em poso quan em mires?
Amb aquest ulls
tristos com el sol,
ah, quan em miren.

Si qualque dia els pogués dar
un camí tot ple de roses.
Perquè amb elles la vida m’agrada,
quan camino sense crosses.
Bé, ja el camí dirà,
ara em donen la vida
cada cop que les miro.