Dues flames

Artmònix

Dues flames ballen juntes, dues guspires que s'abracen,
s'acomiaden de la nit.
Ningú ho veu, no hi ha pas llum. Només ulls a la foscor
Quan s'allunyen en secret.

Una sospita, un rumor, tothom ho diu, ningú sap res.
Però ja les han assenyalat per un amor que no fa mal.
Què hi ha de dolent en estimar? Si sempre ens estem fent mal.
Dóna'm un motiu de pes que no sigui que és pecat.

I la gent va criticant.
Que aprenguin a callar.
El que a casa elles hi fan
a mi no m'importa!

Dues flames dansen a la nit.
Saben que no és fàcil,
però l'albada arriba, ja és aquí.
I podran ser lliures.

No són diferents en res, són iguals que tu i jo.
Ploren si les fereixes. Riuen acudits dels bons.
Qui sóc jo per jutjar dos cors que s'estimen molt?
Home o dona, tan se val, si la cosa és especial.