D'un temps, d'un país
D'un temps que serà el nostre,
d'un país que mai no hem fet,
canto les esperances
i ploro la poca fe.
No creguem en les pistoles:
per a la vida s'ha fet l'home
i no per a la mort s'ha fet.
No creguem en la misèria,
la misèria necessària, diuen,
de tanta gent.
D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent,
canto les esperances
i ploro la poca fe.
Lluny som de records inútils
i de velles passions,
no anirem al darrera
d'antics tambors.
D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent,
canto les esperances
i ploro la poca fe.
D'un temps que ja és un poc nostre,
Aii d’un País que ja anem fent..
Jo et canto les esperances i ploro,
mira la poca fe.
No creguem en les pistoles per a la vida s'ha fet l'home.
Si tu la estires fort per qui i jo per allà,
L’estaca mira ella caurà.
Aii d'un país que ja anem fent,
D’un temps, d’un temps
D’un temps, d’un temps
D’un temps, d’un temps.
Autor(es): Raimon
