Duo de Fineta i Pepona (Davant d’un home així)
FINETA:
És el que vull, el mascle brut exacte,
un animal amb la virtut intacta:
és un regal, la capsa sense obrir,
¿què puc fer jo, davant d’un home així?
PEPONA:
Davant d’un home així, que se’n recorda
del que vaig ser, que se m’emporta
al clar país, allà on vam ser infants,
puc somiar, només per uns instants.
FINETA:
Puc fer-lo meu,
no em costaria gaire,
un cop domat,
usar-lo al meu aire.
I al llit, els peus
a tauleta i tauleta
de nit, com una atleta,
oberta a tot,
serà el meu captaire.
PEPONA:
Sortir al balcó
i veure les muntanyes
d'on has partit
i tornar a enyorar-se.
Però una veu
des de dins de la cambra
et proposa tornar-hi,
refer el camí,
fins comprar-hi una casa.
FINETA:
M’esperaré
al coixí amorrada,
amb quin delit
vindrà l'estomacada.
Cordes, fuet,
mordassa i xurriaques,
argolles i estaques,
tot fins que jo
udoli esbojarrada.
PEPONA:
Fer-nos-hi vells,
amb mainada o sense,
que sempre els anys
tornen la vida densa.
Que ell vegi en tu,
en l'àvia enamorada,
la nena un dia estada.
Estimar algú
i el foc que es torni cendra.
FINETA:
Però el morat
és blau cardenalici:
l’espai sagrat
s’adiu més al meu vici.
Jo vindré a tu,
ara n’estic segura.
L’àngel blau et procura
un futur nou
amb mi: plaer i suplici.
PEPONA:
¿Per què he gosat,
per què he fet una llista
del que no tinc?
Dec estar un pèl bromista,
m’he divertit.
I a més, plorar el divendres:
avui hauré de vendre
l’amor barat,
ningú vol putes tristes.
FINETA: Gosa gosar:
rep l’àngel blau.
PEPONA: Tenir un test petit,
ser un gerani al sol.
FINETA: Gosa fer mal.
PEPONA: Només puc ser...
FINETA: Sóc l’àngel blau!
PEPONA: ...flor de carrer.
