Duo - Trio (Deixa’m estar)
PEPONA:
Des del carrer
m’he acostumat
a escoltar
un flabiol
endut pel vent
al capaltard.
Un contrapàs,
dues sardanes
i olor de bruc,
i les muntanyes
eren aquí.
Tot ha callat.
JOSAFAT:
No sé parlar,
dir res bonic,
sempre em faig
un embolic.
Matem-ho aquí,
tot ho faig tard,
tot malament,
deixa’m estar.
PEPONA:
Ja no hi ha so,
ja no hi ha sol
al meu carrer,
cap flabiol
encén el jorn
i la il·lusió
de poder ser
a un altre lloc.
Només puc ser
flor de carrer.
Ella és aquí,
tot s’ha acabat.
JOSAFAT I PEPONA:
No sé parlar,
dir res bonic,
sempre em faig
un embolic.
Matem-ho aquí,
tot ho faig tard,
tot malament,
deixa’m estar.
PEPONA:
Per si la veus,
si li pots dir
que he vingut
i que he marxat.
Treballaré
tota la nit,
si vols venir
et faré preu,
que hi ha amistat.
Ja saps on sóc,
a prop d’aquí,
aquí al costat.
FINETA:
No li caldrà,
ja em té a mi,
per què has pujat,
què hi fas aquí?
És violent,
és barroer,
més que besar
sap mossegar;
sóc a les mans
d’un home en brut
i ho vull així.
Ves-te’n d’aquí,
deixa’m estar.
JOSAFAT: No sé parlar,
dir res bonic.
PEPONA: Sempre em faig
un embolic.
FINETA: Matem-ho aquí.
PEPONA: Tot ho faig tard.
JOSAFAT: Tot malament.
TOTS: Deixa’m estar.
