El bastó

Moksha

Sento els arbres, plorant al meu costat!
Sento les pedres, parlant del passat!
Sento animals gemegant amagats!
Sento el Montseny cridant enfadat!
M'agradaria poder seguir el camí,
Però sóc feliç rient-me'n del destí,
Sé que nosaltres sóm el mal,
I crec que ara arribarà el final!
Creixen els núvols darrere del turó!
Desapareix la llum i comença la por!
Quina basarda que em fa,
Veure aquesta terra tremolar!
Inamovible en la meva posició,
És l'hora de fer anar el bastó,
T'ensenyarem a estimar,
El lloc on et vas criar!