El ball
És com un ball, inefables els girs. És com un ball, on s'ofeguen els tirs. És com un ball, ple de nacre i sospirs. És com un ball. És com un ball.
No puc eixir, no vull eixir del lloc on sóc, entre coses horribles, còleres i tendreses. Un puny tot ple de sang i l'espill fet estelles. I els domassos romputs, i la xica orinant, i les rates menjant-se la cara d'un cadàver, i l'home de l'hotel escrivint certes coses. És com un ball, d'una certa nuesa. És com un ball, d'una rosa despresa. És com un ball, savis girs, sense pressa. És com un ball. És com un ball. És com un ball. És com un ball.
Després ompliren el taüt de mort. i resultava que els sobrava mort. Li tallaren el cap i li'l posaren, entre les mans, com un reliquiari. No com aquell que popularitzàrem cosa de cupletistes i toreros, sinó com un que crec que encara hi ha a Segorb, si no em falla la memòria: Aquell cabot de mort exactament damunt d'allò que anomeneu la pròstata.
És com un ball, la decència coberta. És com un ball, en la terra deserta. És com un ball. Ningun mort no es desperta una brisa, un alè que una pena sosté un mortal minuet un mortal minuet un mortal minuet un mortal minuet
