El bandoler
Era el segle XIX,
amb el nom d'en Joan Serra
es coneix un bandoler
per tothom en Lapera.
Li agradava la sang,
i el xiprer encara recorda
tots els crits que allà han pregat:
pietat, pietat.
- No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
us demano per ma mare!
- Reseu l'últim "Crec en Déu".
- Pietat, pietat.
L'endemà de bon matí,
davant la Verge del Carme,
de genolls està pregant
i a dos ciris encén la flama.
però novament per camins
i per muntanyes
se senten els forts crits
de la gent que La Pera mata.
- No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
us demano per ma mare!
- Reseu l'últim "Crec en Déu".
- Pietat, pietat.
Ai, però, Joan Serra,
avui no ha tingut gens sort,
els soldats l'han pres ben fort
i ara resta entre barrots.
L'endemà de bon matí
veu la forca preparada,
en Lapera dóna un crit,
és l'última pregària.
- Quan jo sigui ben mort
i penjat de l'alta forca
i defalleixi mon cor
i m'aneu a posar a la fossa,
que algú resi una pregària
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama.
Ningú no ho va fer.
Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra
a les parets de Tavartet.
Des de Sau a la Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d'en Serrallonga
tornarà als amagatalls.
Torna, torna Serrallonga
que l'alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.
M'agrada el pa amb tomàquet – m'agrades tu
m'agrada menjar avellanes – m'agrades tu
jo no sé ballar sardanes – m'agrades tu
em molen les asturianes – m'agrades tu
Un, dos, tres, botifarra de pagès
Mama was queen of the Mambo, Papa was king of the Kongo
Kumbes del Mambo, Kumbes del Mambo
Autor(es): Lluís Llach/ Joan Crosas/ Manu Chao/ La Trinca,Lluís Llach
