El bell atac

Dijous Paella

L'esperança de no prendre
d'un fil fi que sempre es trenca
quan la ment ignora inventa
dolces veus de prometences
resseguim la sàvia llum
dels qui van a les palpentes
pam a pam cap al futur
obrint pas a la incertesa
si correm el risc de perdre'ns
pren sentit restar despertes
no dormir amb la llum encesa
vells deliris noves cendres
tornaré a agafar la mà
de l'amic que ja camina
tal com vam venir a la vida
per tornar-la a deixar anar

hi ha princeses de mans fines
i cors morts de por a la vida
Cara a cara amb la cruesa
de caigudes d'ulls sagnants
a les soles un somriure
i un cop més el bell atac
Hi ha camins que no hem somniat
i el futur no s'endevina
construïm-lo pas a pas
amb la llum del sol a dintre
Caminem a la deriva
trepitjant fort terra ferma
I si el fil és fi i es trenca...
...potser no hem sabut ser lliures
tornaré a agafar la mà
de l'amic que ja camina
tal com vam venir a la vida
per tornar-la a deixar anar