El boig dels carrers ataca de nou
A la tarda, just quan el sol vol
cobrir les cases de tons marrons,
jo m´escapo, salto del pati,
fujo de casa i vaig pels carrers.
Vaig esquivant tots els cotxes,
passejo tot sol,
jugo a perseguir la meva ombra
i la trepitjo quan vol tornar... a casa.
La gent mira molt excitada:
Gran commoció!!, el boig ataca de nou.
El salvatge mai no es fa gran:
si el son el toca es torna petit.
Tan sols dues hores al dia,
noi, et tornes boig,
pots fer coses impossibles:
tot, menys aturar el temps de ser foll, oh pena!
Vés amb compte que el temps no et passi
i et trobis molt lluny si vols tornar,
que altres dies ja t´ha passat,
que no hi ets a temps quan marxa el sol.
I molt trist torno a casa meva
just quan marxa el sol,
torno a ser tal com era sempre:
tímid, seriós, avorrit, un d'entre mil.
A la nit just quan el sol marxa
i en les cases s´obren els llums,
hi ha un home que ja somia
en tornar a veure el sol sortir.
Autor(es): Ia Clua,Eduard Estivill
