El cap viu

Le Croupier

Sóc batxillera
i em quedo encantada
mirant les coses
dels aparadors.
Avui mateix he vist
en un de Gràcia,
les lligacames
més maques del món.

De promte un vell
acostant-se murmura
T’agraden maca,
ja ho crec de veritat,
Te les regalo
si vols moltes gràcies,
però ja mateix
te les haig de posar...

Per qui m’has pres?
Li he contestat,
vaja un vell verd,
més descarat...

Ja cal les noies
que vigilem,
quan totes soles
pel món anem,
Per això la mama
sempre m’ho diu,
Nena, el cap viu!