El camí que tracem
No espero, cap regal caigut del cel
sents més, sinó pluja que em remulli els cabells
Molts quedaràn perduts
cercant part del seu temps
Mentre caic en un pou sense fons
em relaxo i em deixo anar
recordo el teu somriure
em tornen les ganes de viure, de ser feliç i de caminar
Observo la lluna gelosa d'es d'un punt llunyà
envejant la seva sort
per poder vagar per l'espai durant tota l'eternitat
Si arriba trenc d'alba
i la lluna no s'envà
si la nit s'allarga
i encara em dones la mà
No dubtis, i vine de pressa
que el temps pot córrer més que nosaltres
però no ho permetrem
perquè el camí que tracem
és dels dos, és de tots
és de els que lluitarem, patirem
llançarem un crit al vent
recordant que només guanyarem si lluitem conjuntament
Persegueixo amb la confiança
que les passes que estic fent
van signades pel respecte
que mai no esborrarà el vent
Amb constància i amb pacència
sent valent però sent prudent
Es tracta de ser feliç
fent feliç la teva gent
Si arriba trenc d'alba
i la lluna no s'envà
si la nit s'allarga
i encara em dones la mà
I si busco a l'horitzó no és perquè he perdut el nord
és perquè busco aquella estrella que per fi em porti a bon port
Fujo de la mort corro pels limits del barranc
de tan en tan amb molta sort
