El cant del desencant
Qui s´encanta (tard o d'hora es desencanta) es desencanta
i el seu somni perd l´encant ( es trenca el càntir)
que el cant tot mal decanta (s´esdevé el canvi)
cantem l´ai (mal que em dol) del desencant.
- "Jo no sé com ho diria ... "
- " I qui és que et fa dir res?
- " ... vull dir que el que jo volia
se m´ha fos com si fos gel"
- "Digues, doncs: i què volies? "
- " Jo volia un món millor
però com més li prenc la mida
més el veig de trascantó"
- "A mi m´encantava un "rambo"
que venia ramblejant ...
jo que vaig i m´hi arrambo
pensant rumbejar tot l´any
Quina ràbia! sóc tan ruca ...!
- "Ralla, dona: on rau el cas?"
-"Doncs... va el rude i se m´arruga
just després del primer "round"
-A mi em va tocar la rifa
i això em féu ric financer,
vaig dormir damunt catifes
- tofes fofes- de calés
- "De què et planys, fill de Fortuna,
i què tens, que no ets feliç?"
- "Doncs que avui tothom em xucla
i els amics s´han fet vampirs".
- Doncs nosaltres ..."- Ai vosaltres
amb què un heu desencantat? "
- ... ja fa temps ens proposàrem
guanyar el cel guarint malalts
però amb el càncer i la sida
amb la colza i altres mals,
els malalts són de per vida
i ja no van ni als hospitals
Autor(es): Pau Riba
