El castell d'iràs i no tornaràs

Guillem d'Efak

No em demaneu perquè
però jo sé que hi ha un lloc
a on juguen i riuen
els amors que crèiem morts,
les il·lusions perdudes
encara hi baden flors.
Els somnis, ells mateixos
se somien de bell nou
i tots vetllen el cel
esperant un nou sol.

Qui contarà de la feresta
remor d'aljub
dels adéus definitius?
Qui comptarà
els esbarts d'ocells i de carícies
que encara bateguen
sobre l'horitzó?

No em demaneu perquè
però jo sé que hi ha un lloc on ens hi esperen
els amors que crèiem morts
i els amors que matàrem
ens perdonen
i brosten de bell nou.