El carrer dels sense veu

Manel Romero

Al carrer dels Sense Veu viu un mestre que camina amb un sol peu.
Mil cops l'han volgut guarir, quan seu el dolor el fa patir.

L'han vist ferit de cos i esperit.
I no han fet res per fer-lo més feliç

Al carrer dels sense veu hi ha una jove que s'engreixa quan s'asseu.
Inventa records llunyans de petons amb homes de noms estranys.

L'han vist suar quan deixa de menjar.
Tots els veïns dubten de les seves veritats

Et vull convidar a conèixe’ls
No facis tard.
Després t'escriuré l'adreça perquè hi facis cap.

Al carrer dels sense veu mana un rei molt vell que gasta el que no és seu
Compra gent per oblidar i al final del dia tot ho haurà pagat

Menys l’obsessió que li remou el cor: voldria ser com els herois sense por.

Et vull convidar a conèixe’ls
No facis tard.
Apunta't molt bé l'adreça, no et perdis pas

Primer estel a la dreta i tira cap avall, constel·lació dels Fracassats.
Segueix recte pel passeig dels Penitents.
Uns metres més. Veus? Ja hi ets.
I no t'espantis quan no hi sentis parlar, les seves veus s'han apagat.
Apagat.

Al carrer dels sense veu ja només hi faltes tu.
Tots pregunten on ets, esperant-te amb els braços oberts.