El centre del temps

Pere Vilanova

En aquesta ciutat
tot té a veure amb la vida dels homes,
els seus somnis l'ocupen,
mentre la terra calla.

El passat és la història
que els homes n'escriuen;
recreen el seu món
dins de cada paraula.

S'estronca la saba
i l'arbre s'extingeix.

Quan s'aturen els dies
els ulls es reconeixen.

La mort,
sempre a punt,
dins de la ment
t'espera.

Als carrers els gestos es retroben
rere els murs
destenyits de records.

I ara tu,
que has après a plorar,
mires llavis que es besen.

Un vent de solitud
restableix el desig,
despulla la impaciència.

S'escampa la llum del dolor
endins de tu
cap al centre del temps.