El cel és sempre més blau
Qui viu sota un pont, qui no té ni un duro,
qui estima l’amor, qui no té mai glòria,
qui roba el que pot, qui beu sopa freda.
Qui no té memòria, qui no mira els altres,
qui no menja gluten, qui juga a futbol,
qui porta ulleres, qui no té carnet.
Qui juga al Risk, qui viatja a París,
qui no sap on és, qui no hi troba remei
la, la, la, la, la, la, la.
Però el cel és sempre més blau.
Però el cel és sempre més blau.
Qui vol mil milions, qui té molt singlot,
qui ha suspès molt, qui ho aprova tot,
qui vol un tallat, qui escriu una tesi.
Qui surt cada dia, qui estima la Rita,
qui té mala lletra, qui té molta pena,
qui és guapo de mena, qui és molt car de veure.
Qui fa peus de porc, qui les veu passar totes,
qui fa bé els pronoms, qui plega els mitjons
la, la, la, la, la, la, la.
Però el cel és sempre més blau.
Però el cel és sempre més blau.
