El cel més ple de peixos
Cada dia, cada dia
no se pot haver de viure,
no se poden tantes, tantes
odissees infinites.
Un riu de roba estesa
me contempla caminar
per damunt ses fulles seques
d'un Betlem imaginari.
A l'infern
sempre som es mateixos.
És sa Terra,
és el cel més ple de peixos.
I és que passen massa dies
sense fer una rentadora
i ses pobres microones
no se queixen i podrien.
Cada dia, cada dia
no se pot haver de viure,
no se poden tantes, tantes
odissees infinites.
Un riu de roba estesa
me contempla caminar
per damunt ses fulles seques
d'un Betlem imaginari.
A l'infern
sempre som es mateixos.
És sa Terra,
és el cel més ple de peixos.
Calaixeres, canteranos,
microscopis, espardenyes,
cafè amb llets amb ensaïmades,
cases velles, fulles seques.
Molt bo, quin sublim
final de mes (estic ben mort).
Calaveres, pantocràtors,
telescopis, escopetes,
cafè amb llets amb ensaïmades,
mos farem ses cares netes.
Molt bo...
Criatures d'ultratomba
acolliu-me al vostre tema,
si heu perdut sa decència
apuntau-me amb sa pistola.
