El clavell
navegant, estarrufat a dalt d'un cigne
la manyaga solitud d'un somni ungit
i entapissat de clavellines blanques
el meu cor pigà un rebrinc
en descobrir un clavell vermell
que, salpicat, com un esquitx
feia pensar si un ocellet de mort ferit
no hauria estat perdent la sang
tot travessant l'espai vibrant
d'aquell jardí de lli
brodat amb seda blanca
s'alçà aleshores l'esperit dels camps
verd i nuós com un sarment antic
i em saludà d'un cop de mà per asserenar-me
no t'espantis, estimat infant -va dir-
fes que l'insòlit no alteri el teu sentit:
cull el clavell que t'ha torbat
i fes-lo esclau del trau del cor del teu vestit
porta'l amb tu i segueix anant
amb absoluta confiança
car tant si és blanc com si és tenyit
el clavell és la flor de l'amistança
el clavell clava entre ells
els oponents d'una dansa
el clavell clou aliances
tant per joves com per vells
Autor(es): Pau Riba
