El desig
El desig
d’alçar al vent
l’amor, l’impuls,
els teus cabells:
negres, alçats,
del cor dels déus
que els fan vibrar,
que els fan dolç bes.
Si poguessis estimar-me
un segon com ho faig jo.
Moro desitjant tenir-te,
ai musa dels meus amors!
Que tan sols una vegada
em volguessis com jo a tu
i es fonguessin les estrelles
amb el foc dels nostres ulls!
Un desig
senzill, dolcet
d’ulls penetrants
i rinxolets.
La rauxa
en un sentiment
madur i rebel
guspira i mel.
Si poguessis estimar-me
un segon com ho faig jo.
Moro desitjant tenir-te,
ai musa dels meus amors!
Que tan sols una vegada
em volguessis com jo a tu
i es fonguessin les estrelles
amb el foc dels nostres ulls!
Autor(es): Joan Boada
