El conte de l'eriçó Bru
Aquesta és la història d'un eriçó, que vivia a la muntanya; es deia Bru, Eriçó Bru.
Aquesta és la seva història... Però si això ja ho has dit!
Bruuuuuu, es deia Bru, Bru, Bru, Bru
Bruuuuuu, es deia Bru, Piribadabadabibo
En Bru sortia cada matí de cada seva alegre i de bon humor a buscar menjar;
sempre trobava alguna cosa; glans, herbes, flors, insectes...
sovint tornava a casa ben content i satisfet del seu dia.
Però un bon dia, mentres remenava les fulles del bosc buscant glans, va sentir un soroll, darrera uns matolls;
espantat i sense entendre el què estava passant al seu voltant,
es va encongir i encongir fins que es va fer una bola, una bola de punxes, es clar!
D'aquesta manera ningú li podia fer mal.
Però... Què seria allò que s'amagava darrera els matolls?
La curiositat el va fer desplegar-se i acostar-s'hi lentament...
Uuuuuu!!! Quina sorpresa, un altre eriçó!
Quina il·lusió, pensava en Bru, ja tinc un amic!
I li van agafar moltes ganes d'abraçar-lo, però... Com s'abracen dos eriçons?
Si es punxarien per tot arreu!
Bruuuuuu, es deia Bru, Bru, Bru, Bru
Bruuuuuu, es deia Bru, Piribadabadabibo
Bruuuuuu, es deia Bru, Bru, Bru, Bru
Bruuuuuu, es deia Bru, Piribadabadabibo
En Bru es va quedar trist, havia trobat a algú a qui no podia abraçar...
El va deixar marxar i es va quedar sol, i encongint-se es va convertir de nou en una bola de punxes.
Mmm... Estava trist.
Aviat va entendre que havia de continuar, no podia oblidar-se d'ell mateix, havia de continuar buscant menjar.
Poc a poc va anar recuperant la seva alegria i va anar recollint aglans i altres fruits que li agradaven molt.
S'estirà una estona a jeure, entre les arrels d'un arbre que sobresortien de la terra.
I s'adormí.
Quan va obrir els ulls, tenia algú que l'observava.,,,
Uuuu! Era un mussol, i es deia Pot, Poot.
En un primer moment, es va quedar espantat una mica, però no va voler fer-se una bola de nou, perquè... buf!
Se'l va mirar...i...
Quins ulls més bonics que tenia!
I quina cara més tendre! Mmmm!
De sobte se'n va adonar...
A en Pot sí que el podia abraçar!
En Bru es va posar molt content, molt i molt content!
A partir d'aquell moment,
en Bru acaricia les plomes d'en Pot i en Pot, passeja les ales entre les punxes d'en Bru.
I... Han continuat el camí junts! Yuhhhu! Mentres en Pot dorm, en Bru aprofita per buscar menjar;
i quan en Bru dorm, en Pot l'abraça i el protegeix de la foscor de la nit.
Bé aquesta és a història d'en Bru, d'en Bru i d'en Pot.
Els dos viuen a la muntanya, i quan es troben canten aquesta cançó...
Bé, aquest estribet, ejeje, ijijiji:
Bruuuuuu, es deia Bru, Bru, Bru, Bru
Bruuuuuu, es deia Bru, Piribadabadabibo
Autor(es): Anna Musons Casanovas,Marc Serrats/ Marc Grau
