El discurs

Pere Tàpias

La ratlla marcada
la clenxa ben feta,
el coll endurit,
corbata discreta.

Es fum les ulleres,
mira el paperam,
s'encara amb el públic
que espera, esperant.

S'escura bé el coll
tot discretament
i relaxa el cos
amb un moviment.

Empassa saliva,
somriu,
s'arrapa als papers,
arranca i diu:...

-"Tal i com anem
anem força bé
i fins i tot
podem dir que anem bé.
I és que més que bé,
és que anem molt bé.
Què dic molt bé!
Requetebé!!..."

-"Però què passa?", diu sibtat.
És que el disc està ratllat.