El Do
Amb la mateixa mirada com despulla la tardor
ens deixen els teus fantasmes
del seu país d'il·lusions
i a l'esquena carreguen ports
mars i velers,
les històries o mentides poden ser tan reals
com el nostre món que s'estreny
amb la partida,
com el nostre món tan trist
quan te'n vas,
qui cantarà als pirates que coneixies tan bé?
Qui invocarà paraules d'un passat d'innocents?
Què se sent en conèixer tantes mitges veritats?
Què se sent en cantar-les i en resposta
rebre tantes abraçades que semblaves
rei del mar,
més que el juglar que has estat?
Quan te'n vas,
dóna'm el do
de dibuixar
el país on vull viure,
el país on vull morir.
