El desembre congelat
El desembre congelat confús es retira
Abril, de flors coronat, tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor,
Neix una divina flor
D'una ro-ro-ro,
D'una sa-sa-sa,
D'una ro, d'una sa,
D'una rosa bella,
Fecunda i poncella.
El mes de maig ha florit, sense ser encara.
Un lliri blanc tot polit, de fragància rara.
Que per tot el món se sent,
De llevant fins a ponent,
Tota sa-sa-sa,
Tota dol-dol-dol,
Tota sa, tota dol,
Tota sa "dolçora"
El cor "envoltura"
El primer par causà la nit tenebrosa,
Que a tot el món ofuscà la vista penosa.
Mes en una mitja nit
Surt el sol que n'és eixit,
D'una be-be-be,
D'una lla-lla-lla,
D'una be, d'una lla,
D'una bella aurora,
Que el cel enamora.
Amb alegria i amor, celebrem el dia.
Que ha nat el diví senyor, en una establia.
Si no tenim més tresor,
Oferim-li el nostre cor,
Tota la-la-la,
Tota fi-fi-fi,
Tota la, tota fi,
Tota la finesa,
De nostra fermesa.
Autor(es): Popular
