El dia que tot rebente
Llauradors de la desil·lusió
jubilats i sense fer soroll
becàries de l'angoixa
cambrers de la misèria
opositant a l'eternitat
Funcionaris de la depressió
immigrats de la desesperació
alumnes del sistema
obrant al precipici
aturats en l'adversitat
Oficials de mil euros al mes
aprenents sense papers
prostitutes sense vida
músics en silenci
esclaves del patriarcat
I el dia que tot rebente
no m'espereu al tall,
no aniré a treballar,
estarem segant cadenes.
Mariners sense mar ni port
autònoms i amb l'aigua al coll
proletaris que no esmorzen
llogats a subcontracta
acomiadats del benestar
Repartidors de decepcions
preses de la repressió
collidors de bastonades
artistes sense públic
secretàries sense fumar.
I el dia que tot rebente
no m'espereu al tall,
no aniré a treballar,
estarem segant cadenes.
Fes-ho bé
i premedita-ho amb antelació,
adaptat a la norma
que aquest sistema imposa
Ei, jo que tinc?
ei, tu que tens?
La boca, la boca plena de dents.
Ell somriu
i balla tango amb la hipoteca avui,
adaptat a la norma
que aquest sistema imposa
Ei, jo que tinc?
ei, tu que tens?
la boca, la boca plena de dents.
Vindran les sèquies plenes,
plouran idees, farem saó
i plouran pedres,
moltes pedres
