El dubte
No faig res més que dubtar,
fa temps que dubto de tot.
Res no és segur,
res no em sembla arrelat,
tot em resulta esvaït.
Nedo en un mar de xiclet,
dolç, apegalós i tou,
un doll rosat de flux intermitent
que em ruixa de dalt a baix.
Però és que jo no sé res,
no sé absolutament res,
i ja no sé com fer-vos saber,
que jo no tinc ni idea de res,
de completament res,
deixeu-me de preguntar,
que no sé com fer-vos entrar al cap
que jo no tinc ni fava de res,
de no res, res de res,
absolutament res.
Hi ha cops que crec que he trobat
Un argument convincent
I quan em penso
que ja he vist la llum,
esclata en milers de colors.
I et dic que jo no sé res,
No sé absolutament res,
i ja no sé com fer-vos saber,
que jo no tinc ni idea de res,
de completament res,
i és que, de fet, tant me fa,
la veritat és que ja m’és igual,
de debò que em rellisca ja tot,
se me’n fot,
se’m refot,
va, deixeu-me dormir.
