El famós abric blau
És fosc i es fa llarga la nit de desembre
T'escric una carta ja que no podem veure'ns
Jo a Nova York, al mateix lloc de sempre
Hi ha música a baix al carrer cada vespre
M'han dit que vivies al desert, en una caseta
Potser vols oblidar-ho tot,
almenys guarda la nostra adreça
La Jane ve amb un tros dels teus cabells
Diu que tu li havies ofert
La nit que t'hi vas declarar
Ho tenies prou clar?
L'últim cop que et vam veure feies mala cara
El teu abric blau començava a estripar-se
Deies que marxaves amb el primer tren
Però vas tornar sol sense Lili Marlene
I vas endur-te la noia, per un temps al teu costat
Però quan va tornar, no sé si ho saps
No es deixava estimar
I et veig de lluny, amb una rosa entre els dits
Com un altre lladre en la nit
Ja es desperta la Jane
T'envia records
I què més puc dir-te, germà, assassí meu
Què és el que vols escoltar?
Crec que t'enyoro, crec que et perdono
M'alegro d'haver-nos trobat
Si tornessis mai per aquí, per la Jane o per mi
Vull fer-te saber que dorm l'enemic
I la dona és lliure per fi
Molt bé que traguessis el mal dels seus ulls
Creia que era un cas perdut
Jo ni ho vaig provar
Sincerament teu
Autor(es): Leonard Cohen
