El Golf de Roses

Orquestrina Galana

AI bell mig del golf de Roses
n'era ancorat un veler;
assegut a la coberta,
un mariner foraster.

A la boca una tonada
i a les mans un guitarró,
amb un deix de melangia,
la mirada a l'horitzó.

Les onades la bressolen,
les onades de la mar,
suau, suau, suau.
I la barca es balanceja,
ai, com dansa, dolçament,
la nau.

I, a mida que ell cantava,
les onades van parar,
les gavines s'acostaven
per millor poder escoltar.

I el sol, de content que estava,
tot ponent-se es tornà roig,
tenyint els núvols, que inflaven
les galtes per fer més goig.

Les onades la bressolen,
les onades de la mar,
suau, suau, suau.
I la barca es balanceja,
ai, com dansa, dolçament,
la nau.