El gorg negre
Lenta cançó de l'aigua a les perdudes
arcades lluminoses de l'Esperit.
Tot s'ha aturat. I entre el silenci es tiba
el meu sexe en el cel pur del matí.
Perquè arrenques de mi saba i metzina,
també un Sol nou arrencava el meu crit.
Sents? Aquest ritme de la veu de l'aigua
i la teva aigua que flueix en mi,
renten el món del vell dolor de viure
i apaivaguen la pena de morir.
Autor(es): Jordi Bilbeny,Joan Vallcorba
